"El temps"

el temps, segons el seu antic costum,
pel seu camí, que és sord i cec;
la criatura humana, refiada,
espera sempre del següent moment
una imprevista, estranya, nova sort;
el sol passa i torna a aparèixer,
ve la lluna i tomba la nit,
les hores fan transcórrer les setmanes,
i les setmanes les estacions,
mai des de fora no es renova res,
en tu portes el temps canviat,
en tu només la sort i l'aventura.
Ludwig Tieck
0 comentarios